Fa dies la Nuria, la meva filla, hem va fer aquesta
pregunta, i jo li vaig respondre amb un somriure.
Els que hem coneixen(eu) ja sou coneixedors de que un regal,
no en soc partidari de rebre’n, encara que si puc n’ofereixo en el moment que
ho veig, sense esperar aquestes dates pròpies de l’any.
En aquesta etapa de la vida, poques coses tangibles,
ens fan falta o en valoro la seva possessió, i per tant hi ha altres coses que
et fan sentir agraït.
Aquest any del 63 aniversari, serà també especial : d’una
part la finalització del període de dos anys a la Comissió de Gestió de les
cooperatives d’Iniciativa Social, ara al maig, i que també serà el tancament d’una
etapa de compromís social i amb la societat, tant a nivell col·lectiu, com
associatiu. Fet aquest que m’ha permès conèixer persones i cooperatives amb les
quals he aportat el millor de les meves vivències, però a la vegada també per
la coincidència (amb quasi 50 anys de diferencia) de que el meu oncle Josep
Maria Mones i Giner va finalitzar la seva vida laboral activa a Cipo de Sabadell,
una cooperativa nascuda, amb la seva empenta, per donar un futur mes digne i
segur a persones amb minusvàlua, que en aquells moments s’havia de gestionar
des d’un àmbit familiar. Avui en dia Cipo continua essent de la Sectorial.
Serà especial per aquest post’s, de mil temàtiques, però
que son reflex del meu pensament i la meva forma de ser; en queden uns 25 per
arribar a la fita dels 300, per poder-los imprimir i com vaig dir, en el seu
moment, conèixer una mica de mi mateix, a qui li pugui interessar.
Per tant el que mes puc demanar es poc tangible : es,
d’una part, continuar aprenent cada dia i compartir, el que conegui, amb qui vulgui
escoltar.
Una de les coses que, en aquests moments, hem plau més
es poder donar llibertat : assaborir el vol, de qui, tenint ales, les utilitza
amb coneixement i seguretat, dels fills que mirant endavant cerquen noves
fites, i de nets que s’emmirallaran amb els seus pares que seran els seus
referents.
Els avis estarem al niu d’inici, veient el resultat d’aquest
acompanyament ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada