Novament estem assistint a enèsimes reunions, dels
representants europeus, per donar sortida a aquesta cisi humanitària -fins a
cert punt previsible- però que, el pas del temps i la manca d’una resposta
comuna, esta posant en entredit l’eficàcia de la Unió Europea i esperona a les
organitzacions que hi trafiquen a continuar amb aquest problema.
Una manca inacceptable de resposta dels representants
europeus que sempre s’omplen de l’idea d’Europa (com a unitat) però que, quan podrien
demostrar la seva vessant més efectiva, deceben.
Perquè la construcció europea, més política que de
carrer, ha estat sempre molt forçada : el cas de l’euro va esser una campanya
mediàtica on, alguns països, van entrar-hi sense una mínima -i solida-
estructura econòmica i els resultats, a hores d’ara, son una part de les moltes
velocitats en que, aquesta Europa, s’està formant.
Manca, també, d’abordar els problemes nacionals per a
esdevenir una Confederació d’Estats amb les singularitats que ens han modelat
al llarg dels segles i que, ara, es troba en un carreró de difícil sortida; a
això també hi cal afegir l’entrada de països, amb les seves discrepàncies i models
de govern, algunes vegades difícilment compatibles i d‘altres fruit de
situacions històriques, no resoltes.
Però el cas dels desplaçats es mes punyent :
a) No
hi ha hagut una acció directa europea que vehicules i dones pautes clares, a la
resta de ciutadans sirians i d’altres nacionalitats properes del que es trobarien,
i de desincentivar aquest èxode.
b) No
hi ha una organització europea que atengui situacions d’emergència, amb
equipaments i personal amb capacitat d’organitzar-se en pocs dies, i atendre
possibles urgències que es poguessin donar (personal mèdic, logístic, de
transport ...)
c)
No hi ha hagut una política consensuada de repartiment
del nombre de persones entre els diferents països de la Unió ni del nombre
adient per poder-los atendre.
d) No
hi ha cap iniciativa a curt per resoldre i donar resposta als milers de
persones que es troben vagant de frontera en frontera.
e) No
hi ha una previsió a mig termini, per mantenir aquests grups integrats i
relacionats, amb plans de vida temporals, ja que faríem un mal favor a aquests països
si no tornessin a recuperar i a mantenir aquest país que els va formar, i del
qual son part. En el punt de mira europeu caldria esmerçar esforços per a poder
encarrilar la situació envers una pau que permetés el retorn voluntari dels
desplaçats.
No ens ajuda la inexistència de polítics de mirar
lluny i veure a quina Europa, ens estan adreçant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada