S’han a anat sense fer soroll; només els mes íntims,
els que el seguien en el dia a dia, coneixien aquest darrer viatge i ha anat
rebent, i acomiadant-se, dels seus amics.
Personalment se’m
fa difícil fer una reflexió, única, de la seva personalitat : crec que hi ha molts
Mossens Ballarín, dels que podríem parlar.
L’un, potser, el de la proximitat : el d’aquesta persona
propera, com si fos aquell avi que ens hagués agradat tenir a tots, el de la
conversa irònica, el d’acompanyar i escoltar, el que et trobes fent camí en la
plana berguedana, el que sempre té la paraula que soluciona ...
Un altra, el del llenguatge políticament poc correcte,
envalentonat o avançat per l’època, però correcte en la seva forma; pedagògic,
clar i directe.
Un home d’església, però de la que es fa caminant, amb
la saviesa que donen els moments viscuts; amb un missatge planer, del parlar
sincer...
Arrodonit tot per un tarannà carismàtic, engrandit per
la televisió i, arribant a molta gent, amb algunes de les seves obres literàries
o, en les col·laboracions, a diferents mitjans.
El seu personatge de Mossèn Tronxo, es aquest
reconeixement a la figura del capella de poble, que viu i conviu amb la gent,
que els coneix, i basteix el seu discurs de la quotidianitat, de compartir
moments, i d’acompanyar-ne d’altres on la paraula, i l’esperança, donen consol
i tranquil·litat.
Recordo a Osona, un territori semblant, que hi ha una
dita que diu sobre els Mossens : ... “De sermó curt i de taula llarga...” perquè,
moltes vegades, la sobretaula desferma la conversa directa, per parlar de
moltes coses que no estan escrites...
Ha estat fidel a una terra berguedana : al Santuari de
Queralt i Gósol; indrets de muntanya, gent forta en climes durs. Petites
comunitats on hi ha trobat la seva essència.
Políticament defensor d’un nou futur a Catalunya, ha
tingut la coneixença de Presidents de la Generalitat, i de destacats membres de
la societat civil catalana, amb qui ha fet amistat durant tots aquest anys.
Per l’església penso que és una pèrdua important, encara
que la seva paraula ocasionés rebuig en la jerarquia i al bisbat; penso que hi
ha hagut un deixar fer...
Però el recordarem amb l’empenta de fa anys, amb la
seva fisonomia que invitava al diàleg i a la conversa fina, de contingut, als
seus espais televisius amb la Mari Pau Huguet ...
Novament marcant camí, Mossèn Tronxo ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada